S'ha exposat el "gran engany" més càlid del món: abusar de la gent gran, però fomentant l'adopció global
A la pel·lícula The Truman Show, la custòdia de Truman va ser comprada pel director d'un reality show des del moment en què va néixer.
Va construir un escenari massiu en una illa, on el cel, el sol i la lluna eren fons de tela. Cada casa de la ciutat era un accessori, i milers de residents eren actors-tots per fer creure a Truman que aquest era el món real.
Però mai no endevinaríeu que en algun lloc d'aquest món, realment existeix una versió real-de "The Truman Show". És la ciutat de Hoogwerf a Amsterdam, Països Baixos.
Entrant a la ciutat, pocs sospitarien que res no vagi sense saber la veritat, perquè sembla del tot normal.
Com altres ciutats europees, no està ple de gent, ni el seu traçat és complex, però a cada pas hi ha noves sorpreses.
Al matí, el poble és tranquil i serè, amb només uns quants veïns d'edat avançada fent exercici als carrers amples.
Només quan el sol surt del tot, la ciutat cobra vida. La font musical de la plaça balla al ritme, mentre un grup de majors asseguts als bancs xerren sobre temes quotidians.
La gent passeja en grups reduïts, alguns descansant a les portes de les petites botigues dels carrers, altres fent pícnic a l'herba. És difícil no deixar-se arrossegar en aquest ambient agradable.
Per descomptat, l'activitat bulliciosa també omple les petites botigues als carrers.
Els compradors compren el que necessiten de manera ordenada i els botiguers fins i tot ofereixen lliurament a domicili per a clients grans.
Arribada la tarda, les cafeteries i les postres es fan especialment populars.
Una tassa de cafè ric, una petita llesca de pastís, escoltant una melodia commovedora al telèfon, observant en silenci el flux de gent per la finestra-de sobte, la felicitat omple el teu cor.
Un home gran s'asseu al jardí, prenent el sol satisfet. De tant en tant, un gatet juganer ve a buscar afecte. El vell acaricia el seu capet i esponjós amb una cura indulgent, però la seva mà no para mai de passar les pàgines del seu llibre...
La vida és tranquil·la i serena, el moment present segur. Tot sembla encarnar la mateixa imatge de la vida que anhelem.
Fins i tot molts internautes que llegeixen fins aquí tenen la temptació de traslladar-se, però Travel Bug us aconsella que no us afanyeu-perquè no podeu viure aquí.
Tots els botiguers, companys de feina, amics i fins i tot aquest poble que heu vist més amunt són falsos!
Potser heu notat que els residents aquí són majoritàriament persones grans. En realitat, es tracta d'una "ciutat falsa" exclusivament per als pacients.
Amb l'exposició de la ciutat, finalment s'ha desemmascarat l'engany més gran del món.
Tot va començar amb Yvonne Van Amerongen, la mateixa persona que va iniciar aquesta "estafa".
Originalment, només era una cuidadora d'una residència d'avis, la tasca diària de la qual era "vigilar" aquests malalts d'Alzheimer.
Alguns agafaven les pertinences dels altres, creient erròniament que eren telèfons per trucar a la família; d'altres sortien a buscar un got d'aigua, només per tornar i perdre el camí de tornada a les seves habitacions; d'altres acabaven un àpat només per queixar-se enfadat que feia dies que no menjaven...
Com es podria "vigilar" aquests pacients amb amnèsia? Com que alguns pacients es van fer difícils de controlar durant els episodis, el personal es va veure obligat a recórrer a mesures restrictives per motius de seguretat.
Veure aquests pacients tractats com nens que es portaven malament, amb els ulls plens de por i pena, la va deixar sentir profundament preocupada.
Un dia, mentre estava a la feina, de sobte va rebre una trucada des de casa. La seva mare, reprimint deliberadament el seu dolor, va dir: "El teu pare va morir. Infart. Va passar ràpidament. No va patir gaire...".
Enmig de la seva pena, va sentir una estranya sensació d'alleujament: "Sí, gràcies a Déu que no el van enviar a una residència d'avis".
Aquest pensament va sorprendre que les seves-llars d'avis havien de ser llocs plens d'amor, no la trista imatge que instintivament li havia vingut al cap.
A partir d'aquell moment, va concebre una visió: construir una residència d'avis com qualsevol hospital, on els pacients poguessin viure amb dignitat.
Més tard, gràcies als seus esforços, la seva idea va obtenir un suport generalitzat. Finalment, l'any 2009, va néixer aquest poble "no convencional".
La població ocupa una superfície de 12.000 metres quadrats, que no és especialment gran. Tanmateix, perquè els residents se sentin el més a prop possible de la vida normal, la ciutat no té murs alts ni sales d'hospital fredes.
En canvi, compta amb totes les comoditats estàndard d'una ciutat: places, parcs, supermercats, restaurants, cafeteries, bars, cinemes, barberies... no hi falta res.
La ciutat té un total de 23 habitacions, cadascuna amb el seu propi estil.
Tenint en compte que els records d'aquestes persones grans es van congelar en la seva joventut, la decoració es basa en els estils de disseny de la dècada de 1950.
Cada habitació acull normalment sis o set residents d'edat avançada, juntament amb dos cuidadors.
L'atmosfera sembla una comunitat-unida de gent gran que conviuen, increïblement càlida i harmoniosa.
Per descomptat, a diferència dels models assistencials d'altres residències d'avis, on el personal podria dissuadir els pacients de fer coses per evitar inconvenients,
aquí, els pacients poden rentar la seva pròpia roba i preparar els àpats que desitgin. En resum, tot es fa lliurement.
Avui fa bon temps, així que vaig a la barberia per fer-me un nou pentinat.
Després d'acabar el sopar sense res a fer, em vaig apuntar a una classe de pastisseria.
Fins i tot si t'encertas amb l'ancià del costat i comences un romàntic-a la-vida tardana, no hi ha res de dolent.
Tant si es tracta de comprar al supermercat com de sopar fora, no costa ni un cèntim.
Ningú acompanya quan surten i no et preocupis per perdre's-al cap i a la fi, tots els que es troben a la petita ciutat són una cara coneguda.
El motiu d'això és senzill: deixar que, en la seva malaltia, gaudeixin d'uns anys crepusculars feliços i despreocupats.
Per evitar que els pacients se sentissin humiliats en descobrir la seva malaltia, el municipi va contractar 250 "actors".
No necessitaven assistents personals ni supervisió constant, però les seves habilitats d'actuació havien de ser excel·lents-.
Les seves funcions variaven molt-cuiners de la ciutat, baristes, personal de supermercats, veïns i molt més-cadascú complint la seva part amb un principi rector: enganyar aquests pacients amb èxit.
De vegades, fins i tot van intercanviar consells sobre com millorar les seves habilitats "actors".
Tenint en compte les necessitats especials dels pacients, la ciutat va substituir tots els ascensors per models sense botons que s'obren automàticament quan s'hi acosta. L'ascensor només comença el seu lent ascens després que els passatgers entren i s'aturen amb seguretat.
Per motius de seguretat, la ciutat funciona sota un sistema de gestió tancat-. Els de fora no poden entrar i els residents no poden sortir. Els pacients són controlats durant tot el dia per observar les seves condicions.
Només els dies amb temps favorable s'obre la població en horari limitat. Durant aquests temps, els alumnes d'escoles properes es transformen en joves visitants, xerrant amb la gent gran.
Les empreses de salut i benestar de la Xina també estan ansiosos de donar suport sincer a aquest "paradís" per a la gent gran, utilitzant dispositius de medicina funcional més intel·ligents per ajudar les persones grans a gestionar la seva salut.
Les persones grans es poden sotmetre a avaluacions periòdiques de risc per a la salut de l'HRA-cadascun triga pocs minuts-per obtenir una comprensió completa del seu estat de salut actual.
Mitjançant la teràpia de microcirculació magnètica polsada, es proporciona tractament no-farmacològic per a diverses malalties cròniques relacionades amb el sistema circulatori.
Participa regularment en la "interacció humana-màquina" amb el dispositiu de detecció de deteriorament cognitiu ADDS per identificar el risc de la malaltia d'Alzheimer i la gravetat de la malaltia.
Amb l'ADTS Memory Impairment Training Device, realitzeu exercicis divertits i multi-per a l'atenció i la memòria mitjançant jocs controlats-la ment per evitar una disminució de la memòria.
Les persones grans amb una mala qualitat del son poden millorar els seus patrons de son mitjançant dispositius de teràpia del son magnètica polsada.
Fins ara, el poble ha "enganyat" a tothom durant 14 anys, però els veïns d'edat avançada mai no han mostrat resistència. Amb la millora de l'estat d'ànim, la seva dependència de la medicació també ha disminuït.
A dia d'avui només ha mort un veí al municipi.
Abans d'aprendre sobre Hogeweyk, mai no vaig entendre realment què constitueix una mentida benèvola. En presenciar centenars de persones grans malaltes "enganyades" durant catorze anys, em vaig adonar de sobte que algunes mentides poden ser profundament reconfortants.
Per a aquests fràgils ancians, aquest lloc no és una llar d'avis freda-és una casa càlida.
Aquí, poden completar amb gràcia l'últim capítol de les seves vides.